Poca variació respecta al partit disputat a Fontajau fa quatre dies dels potablava, que aprofita Oviedo per endur-se un còmode partit per una enorme diferencia. El 62-91 reflexa amb força realitat el succeït sobre el parquet del JB. Seguia absent Adrià Domènech lesionat, però Josep Maria Berrocal disposava de la resta de jugadors.
Si be el començament del partit va estar igualat donant la sensació de que quelcom havia canviat en els del Delta, 9-6 després d’un triple de Yannik Kraag, aviat es va comprovar que la marxa posada per els locals estava per sota de la del seu contrincant. Oviedo capgiraria el marcador i lentament el superaria per marxar al primer mini descans amb un +5 (18-23). Pol Olivier millor atacant potablava amb 4 punts.
Els de Lezcano aprofitarien la feblesa defensiva dels del Delta i anirien eixamplant la diferencia que se situava en la fatídica desena. Marc Blanch mostrava el camí als seus companys i els il·lustrava amb les seves accions com era això de la LEB Or, però aquests molt ofuscats perdien concentració i posaven en safata que Oviedo molt tranquil, anés avançant lentament. Al descans tot i els esforços de Kitus Blanch amb 9 punts marxaven amb un perillós 33-44.
Va tornar a posar el CB Prat el modus «intentar» a la represa. Però la precipitació, mala acompanyant en aquests moments, va provocar el trencament definitiu del partit. Per els pratencs, l’incombustible Marc Blanch amb 7 punts, continuava lluitant desesperadament i curiosament, tant sols el més jove del grup, Miguel Allen amb 4 punts, el va seguir. La diferencia s’havia eixamplat a la fi del parcial amb un 50-70 i poca llenya quedava per cremar.
El darrer quart amb un CB Prat entregat i amb la presencia tant sols de Miguel Allen amb 6 punts, Kitus ja descansava al banc, va acabar amb un dur 62-91, que fa que al cos tècnic se li acumuli la feina per detectar que li passa a aquest Prat, que va començar il·lusionant i que sembla haver-se desinflat i quin es el remei per tornar a recuperar-lo. Estem convençuts que poc a poc tornarem a gaudir del bon bàsquet que aquest equip posseeix i tornarem a somriure.
Un comentario
Estuve ayer en el Joan Busquets viendo el partido, y sinceramente llamó mucho mi atención la poca intensidad de los jugadores jóvenes del equipo cedidos por el Joventut.
Evidentemente es Leb Oro y entiendo que es un nivel muy alto de baloncesto, pero a mi modo de entender puedes estar más acertado o menos, pero lo que tienes que intentar es a salir a comerte la pista en cuanto a ganas intensidad defensiva y ofensiva, la verdad es que salí muy decepcionado en cuanto a la actitud de muchos jugadores especialmente los más jóvenes, los cuales entiendo que su aspiración es jugar en ACB.
Un ejemplo de como se tiene que salir a jugar son crockett, olivier, coffi, blanch, y parrado que aunque no estuvo acertado en el tiro le puso muchas ganas.
Espero que al menos la actitud cambie en los siguientes partidos y que podamos tras finalizar el partido poder decir, se ha perdido, pero se ha perdido dejándolo todo en la cancha.
El resultado refleja la diferencia de intensidad con la que un equipo jugó y la del otro con mucha claridad.