En una eliminatòria entre dos equips que s’ho han deixat tot al camp i en un superambient com no s’havia vist mai al JB, el CB Prat domina durant 39′ i 45″, però durant els 15″ restants i després de la cistella de Dani Rodríguez (63-64) no pot anotar la cistella que hauria estat el passaport per la Final d’Ascens a l’ACB.
Començarien els d’Arturo dominat el partit amb un Pep Ortega dominador de la pintura i amb un encert exterior important amb 4/7 al 6,75 i amb diferents actors (Blanch, Agada, Pérez i Portugués) que comunicaven bones sensacions a un públic que un hora abans de començar ja feia soroll ajudant al seu equip. Melilla però, que encara que anava a remolc al lluminós, mai perdia de vista als del Baix que van començar amb un parcial de 9-2, però que van aconseguir reduir fins el 20-17 a l’arribar al primer minidescans. Marc Blanch amb 5 punts millor anotador.
Al segon parcial i sempre amb el públic entregat i animant sense parar i sobretot quan Melilla va acabar de igualar el partit, van ser clau per tornar a catapultar als seus i amb uns sensacionals Josep Pérez amb dos triples i Marc Blanch amb 7 punts, van tornar a reaccionar per de nou dominar l’electrònic, encara que no trencar el partit. S’arribaria doncs al descans amb un 40-35 i amb la sensació de que s’estaven fent bé les coses.
Avui el canadenc Caleb Agada es veia cansat, en qualsevol cas ell ho intentava una i altre vegada, però qui realment de nou planejada pel JB era el Boeing 747 Marc Blanch, el badaloní castigava una i altre vegada un Melilla que no era capaç d’aturar-lo. Els d’Arturo Álvarez eixamplaven poc a poc les diferencies i el públic s’ho passava d’allò mes bé, però mai va arribar als dos dígits d’avantatge. Emi Cate va tornar a fer-se fort a la pintura com en ell es habitual i els del Delta van tancar el parcial amb un bon 55-48. Marc Blanch amb 8 punts autèntic killer potablava.
L’iniciativa potablava va continuar al quart de la veritat fins tot just, quan mancaven 15″ per la finalització del partit, Dani Rodriguez encistellava amb sang freda malgrat la pressió del Joan Busquets que no parava d’animar als seus i pressionar als rivals. Arturo va demanar temps, el públic seguia al crit de «si se puede» i tant sols, se va fer el silenci durant 2 segons, quant després de dos intents ben defensats per Melilla, el CB Prat gaudia d’un darrer a falta de 2 segons per l’acabament, Alex Campbell se va aixecar majestuosament des la línia dels 6,75 i el temps se va detenir, la pilota va volar, tothom seguia en silenci la seva trajectòria esperant el seu destí final, la cistella, alguns amb la esperança de que fos rebutjada pel ferro (els seguidors i jugadors del Melilla), i molts, la majoria, gran part d’una població amb la il·lusió de que entrés a dins. La pilota malauradament va prendre la primera opció i el xiulet final no va donar temps per més. Els tambors i els aplaudiment, van tornar a sonar. S’havia perdut (63-64), però el públic agraïa l’equip potablava amb el premi que havia aconseguit al llarg d’una temporada, que molt probablement trigarem molt de temps en tornar a viure. Els crits d’ànims van continuar una bona estona més. Ara i després de la històrica temporada, simplement gràcies per fer-nos feliços durant aquest 2017-18 de somni.
CB Prat 63. Ortega (10), Johnson (4), Andriuskevicius (2), Sesé, Pérez (11), Agada (4), Cate (7), Portugués (5), Blanch (20), Campbell.
Melilla Baloncesto 64. Samb (6), Kapelan (11), Duran (8), Rodriguez (11), Almazan (8), Servera (2), Lucas (2), Fall (4), Guerra (12).
MVP del partit. El Boeing 747 Marc Blanch va tornar a sobrevolar el Joan Busquets i va aconseguir el guardó de MVP que no malauradament no va servir per guanyar el partit. Els 22 crèdits de Marc van estar fruit dels 20 punts anotats en una sèrie de 3/3 al llançament de 2, 4/8 al triple i 2/2 al tir lliure, amés d’agafar 2 rebots, donar 2 assistències i rebre 2 faltes.
