Emanuel Ion Cate té 20 anys i es un noi molt assenyat des ben petit. A la seva ciutat natal, Bucarest, va començar a jugar primer a futbol i més tard amb això del bàsquet, ho va fer al ACS Dan Daciam i va destacar a l’Europeu Sub-16. Va ser aleshores que el Real Madrid es va fixar en ell i el va incorporar per la temporada 13-14. Els dos anys de júnior ho va aconseguir pràcticament tot, amb Paco Redondo va estar campió de Espanya les dues temporades i a la segona campanya també va guanyar la Eurolliga júnior, formant part del cinc ideal del torneig. Cal ressaltar que aquests dos anys amb el Madrid també va estar el guanyador del prestigiós torneig de l’Hospitalet. Les dues temporades següents es cedit al Betis on Cate no gaudeix de masses minuts, mentre que pel seu país, Romania, aconsegueix la primera medalla d’or de la història en un campionat FIBA Europa de categories inferiors. Ha estat en el Sub-20 B celebrat a Oradea (Romania) en què han pujat al més alt del podi després d’imposar-se a Croàcia a la final per 87-80 amb Cate com MVP amb 20 punts anotats i 14 rebots. Aquest any Cate decideix donar un pas i fitxar pel Prat, alguns diuen que enrere, al ser equip de LEB Oro, altres diuen que endavant, al tenir la total confiança del míster, axó només el temps ho desvetllarà.
Luig. Hola Emi, com a ell li agrada que li diguem, encara que ets molt jove (20 anys), ja portes alguns lluny de casa teva. Quins son els millors records de la teva infància a Romania?.
Emi Cate. Segurament els meus millors records de la infància són jugar amb el meu cosí al parc del costat de casa i jugar a futbol amb els amics del col·legi. El bàsquet va arribar més tard!
Luig. A Espanya vas passar pel júnior del Madrid, vas jugar amb el Madrid B a EBA, has entrenat amb el primer equip i després a Sevilla vas estar 2 anys a ACB. Tens amics d’aquest entorn?. Parleu sovint?. Tens alguna anècdota graciosa d’algun d’ells? Pots enumerar alguna?.
Emi Cate. Si, la majoria dels meus amics actuals, són de l’entorn del bàsquet. Guardo molts records dels meus amics de Madrid, però amb el pas del temps cada un ha anat pel seu camí i es creen amistats noves, però és un plaer sempre parlar amb ells i recordar aquesta bonica experiència. Segueixo parlant mes sovint amb els meus companys de l’any passat del Betis, Kenny Chery, Marc García, Tomeu Rigo amb el que estava vivint al pis. Hi ha una anècdota que gairebé es repetia cada setmana amb Tomeu, que quan estàvem a l’entrenament i l’entrenador parava per explicar algun detall, el tiu queia de sobte a terra, fulminant, aparentment i segurament sense cap raó!!! Un dia gairebé es va fer un esquinç de turmell estant parat, va haver d’abandonar l’entrenament i demanar ajuda mèdica !!
Luig. Aquest any has aterrat al nostre estimat CB Prat. Com es va produir la teva incorporació?, i perquè ho vas acceptar?
Emi Cate. Aquest any sabia que no podia estar més sense minuts i per això vaig decidir baixar de categoria i intentar fer-ho el millor possible. El meu agent em va dir que de totes les opcions, aquesta era la millor i vaig acceptar sense dubtar-ho.
Luig. Tenies referències potablava?. què vas pensar en un primer moment?.
Emi Cate. No tenia cap referència del que em podia trobar aquí, però si que venia amb totes les ganes del món!
Luig. Que penses ara del club en general?. Com te trobes?.
Emi Cate. Tots estem fent un treball excel·lent, no només els jugadors, i la veritat és que estic molt a gust en aquest tram de temporada.
Luig. Va començar la temporada amb un nou projecte dirigit per Arturo Álvarez i Jordi Ribas i amb cares pràcticament noves en la totalitat i amés desvinculats de La Penya. Quan tu aterres al Prat i comences a mitjans de setembre a les ordres d’Arturo, quines son les teves sensacions del que pot passar a la temporada?.
Emi Cate. Doncs si m’haguessis dit que estaríem al play-off amb 8 partits per jugar, m’hagués rigut molt. Quan vaig arribar aquí pensava que seria una temporada absolutament normal.
Luig. Ara i després de guanyar la Lliga Catalana LEB, de aconseguir matemàticament la classificació per els play-offs d’ascens a l’ACB i de ser l’equip revelació del campionat quan ja portem 26 partits jugats, com valores aquest fet històric pel club?
Emi Cate. És un fet increïble el que estem als play off, és una oportunitat de lluitar per l’ascens ACB, i cal anar a per totes, per això treballem dur cada dia.
Luig. Emi Cate es un jugador molt jove, en aquests moments el 3er millor rebotejador de la lliga, el 5é millor valorat i qui més taps col·loca, on creus que te el sostre un dels pivots referents de la LEB Oro?.
Emi Cate. La meva filosofia és treballar dur cada dia, jugar al màxim, i tant de bo pogués arribar a l’Eurolliga!
Luig. Veus algun o a alguns equips per damunt de la resta?.
Emi Cate. En aquest tram final de la temporada crec que tots els equips són batibles i cal lluitar fins al final, cada partit. Cadascun té la seva opció.
Luig. Per acabar, envia un missatge que te surti del cor per tots aquells petits i grans, que partit rere partit deixen tots els deures que tenen a casa per anar al JB amb la il·lusió de gaudir una estona amb els seus herois.
Emi Cate. Ells són els més grans, el seu suport per a nosaltres és fonamental! Agraeixo molt al públic el seu recolzament!.
Algunes preguntes personals per conèixer una mica més Emi Cate:
Tens parella o novia?. No tinc.
Rius sovint o et costa?. Ric sovint. M’encanta.
Plores amb facilitat? La veritat que no.
Els teus millors amics/gues? Nicu, Petrut (gent clàssica).
Un nom de dona. Viorica.
Te agrada viatjar?. No tinc gaire temps per viatjar, però m’agradaria.
Un lloc per estiuejar. Al mar Mediterrani.
Una ciutat per viure. Torí, Itàlia.
Bambes o sabates. Bambes.
Plat preferit. Farfalle al pesto.
Llibre o pel·lícula. Llibre.
Programa de TV preferit. Shaqtin’ a fool!.
Mar o muntanya. Mar.
Estrenes de seguida els regals?. Si.
Número? 15.
Color? Vermell.
Des quan no escrius una carta o nota a mà. Des dels meus temps de col·legi.
Molt be Emi, ja t’hem assaltat i hem gaudit una estona amb tu per intentar conèixer-te una mica més. Esperem que els teus seguidors ho tinguin si mes no, una mica més clar. Una cosa que si podem certificar es que la Roca somriu amb facilitat i el cor que té, el te en proporcions semblants a la seva complexió física, així doncs, gran, molt gran, Emi.
