CB Prat

-

Canal de comunicació oficial del Club Bàsquet Prat

L’Indiana Jones Gerbert Martí, a punt de trobar el Sant Greal aquesta temporada al Joan Busquets.

L’Indiana Jones Gerbert Martí, a punt de trobar el Sant Greal aquesta temporada al Joan Busquets.

Gerbert
Notícia publicada el 6 de diciembre de 2017
Gerbert

CB Prat

6 de diciembre de 2017

Notícia de la

Publicada a les 23:40

Luiggi. Hola Capi, ja son 8 temporades al Prat de les 9 que portes a les lligues LEB , amb un parèntesi al MoraBanc Andorra. Que recordes d’aquell equip de la 09/10 quan amb 18 anyets te van dir que havies d’anar al Prat i defensar els colors potablava?.

Gerbert Martí. Tinc molts records de totes les temporades que he jugat, però d’aquella en concret me’n venen molts del que va suposar passar d’estar en un equip júnior, on no es perdia mai, a un equip professional que havia de lluitar cada dia per poder endur-se cada victòria. I de com vaig haver de canviar la manera d’entrenar i d’afrontar el dia a dia, sobretot marcat pel canvi de filosofia que venia marcat per un entrenador com en Josep Maria Izquierdo. Guardo molts bons records, tant de l’staff com dels jugadors de l’equip.

 

L. En aquestes 8 temporades has jugat amb jugadors d’alt nivell com Jaume Comas, Jordi Llorens, Cèsar Bravo, David Jelinek, altres de la teva generació com Nacho Llovet, Josep Franch, o posteriors, com Bassas, Barrera, Ventura, Todorovic, Sua, Vives, Forcada, Ros, Pep Ortega entre d’altres. Tens alguna anècdota graciosa d’algun d’ells? Tens contacte més estret amb algun d’ells? Què t’han donat i què creus que els has donat tu?

G. Crec que mantenir el contacte i una bona relació d’amistat amb alguns d’ells és per mi una de les coses que més m’agraden d’aquest món. Alguns són en Piru, en Roger Vilanova, el Nacho, en Josep o el trio Bassas, Vives, Ventura. I més recents, Iriarte, Furki i en Pep. Pel que fa a les anècdotes si que n’hi ha, i moltes. Em temo que la majoria no es poden explicar, però sí que en recordo una en concret on uns quants de l’equip vam “enganyar” a un company per a que vingués disfressat a un desplaçament a Guadalajara, era Carnestoltes. L’estampa va ser increïble, però el que recordo més és la cara de cert entrenador. Pista: La majoria de l’equip era generació del 92.

 

L. Aquest any desvinculats de La Penya, s’engega un projecte nou dirigit per Arturo Álvarez i Jordi Ribas i amb un equip totalment diferent al de temporades anteriors. Com veu inicialment un jugador de la casa acostumat mes aviat a l’immobilisme aquest canvi?

G. Ja m’he pronunciat alguna vegada en aquest aspecte, i crec que feia temps que el CB Prat necessitava aquest canvi… Penso, a més, que ha quedat demostrat que ha estat beneficiós pel que fa a resultats!

 

L. La pretemporada, amb Lliga Catalana LEB inclosa, va ser per emmarcar. Comença la lliga i després de 12 partits el balanç es d’11 a 1. Al principi els socis i seguidors podien pensar que era qüestió de sort, però arribat a aquest punt, com ho expliques?

G. El principal factor que jo noto, i relacionat amb la pregunta anterior, és que hem aconseguit que l’equip porti una rutina (sensació que no sentia des del meu pas per Andorra). El fet de poder estar sempre junts ha fet que per començar l’equip ja treballi millor que altres anys, simplement per qüestió logística, ja que no tenim jugadors que a vegades venen i a vegades no, que un dia juguen amb nosaltres i l’altre anaven amb el Joventut. D’altra banda, crec que l’Arturo ens ha aconseguit transmetre el bàsquet que ell volia que juguéssim, l’hem assimilat bé i, pel que estem veient i sentint, és la mena de bàsquet que cal per guanyar partits en aquesta lliga.

 

L. Gerbert Martí ets un jugador que ha anat creixent any rere any, encara ets jove (26 anys) on creus que té el sostre un dels ja referents interiors de la LEB Or?.

G. Ni m’ho plantejo, ja que tot i seguir jugant a bàsquet, mai he dedicat el 100% de la meva vida a només dedicar-me a jugar i entrenar (fins i tot a Andorra vaig matricular alguna assignatura a la Universitat). Malauradament el bàsquet no viu el seu millor moment i quan va ser el moment vaig decidir que no podia centrar-me només en això. Tot i així, m’agrada competir i lluitar, i quan vaig a entrenar o jugar deixo la resta a l’entrada del pavelló. Ja que no passo per un bon moment personal com a jugador i no se ben bé què respondre amb “quin és el meu sostre”, sí que puc dir que m’he marcat com a objectiu recuperar el meu nivell de joc d’anys anteriors.

 

L. Amb el nou cocktail de jugadors del CB Prat, com te trobes tu al vestidor i a la pista? S’estén la vostra relació fora de l’àmbit purament esportiu?.

G. Sí que és cert que dins la pista, i com et comentava abans, no m’acabo de trobar, però com deia estic tornant a agafar sensacions i a seguir lluitant dins d’aquest cocktail. Pel que fa a fora la pista hem tingut molta sort, totes les noves incorporacions són excel·lents a nivell humà, cosa que costa aconseguir i que és molt més important del que la majoria creu. Tinc una relació bona, com a mínim, amb tots els meus companys.

 

L. Com hem comentat al començament tu ets el Capi, i per tant l’intermediari entre l’entrenador i jugadors i entre els mateixos i la directiva. Com portes aquesta feina?

G. No hi ha cap problema en aquest club per transmetre els comunicats i desitjos de la directiva als meus companys i viceversa. D’altra banda, l’Arturo posa la comunicació amb ell i amb l’staff molt fàcil, per tant en poques ocasions he de fer aquesta feina.

 

L. Portem ja jugat la tercera part del campionat i tant sols hem perdut un partit. És una quimera pensar en la Copa Princesa?.

G. No és una Quimera, però tenim el passat que tenim com a Club, i no podem anar pensant ni en el Play Off gairebé, en el moment que ens posem objectius així fracassarem. No vull semblar pessimista o escèptic, ja que sí que és ben cert que estem en una situació envejable, tampoc ens ho podem negar, així que de moment prefereixo ser conservador i seguir lluitant per tot el que tinguem obert i el que hagi d’arribar, arribarà.

 

L. Per acabar, envia un missatge que te surti del cor per tots aquells petits i grans, que partit rere partit deixen tots les seves coses per anar al JB amb la il·lusió de gaudir una estona amb els seus herois.

G. D’herois en tenim ben poc, però per nosaltres és un autèntic plaer veure que la gent del club i la ciutat passa una bona estona els dissabtes a mitja tarda o quan ens trobem pels passadissos o quan anem als col·legis. Realment estem rebent un tracte que gairebé ni ens mereixem, així que només tinc paraules d’agraïment per tota aquesta gent que ens dona suport i que només espero que els ho puguem retornar d’alguna manera.

 

L’Indiana Jones Gerbert Martí es molt a prop de trobar el Sant Greal. Un jugador constant, sense massa vistositat, però eficient, entregat, treballador i amb bona mà des els 6,75 però sobretot es intimidador i la seva presencia fa por als atacants rivals quan veuen que s’enlaira, doncs molt fàcilment rebran un «gorro», el Capi n’ha col·locat amb la samarreta potablava ni més ni menys que 225 en 202 partits, qualitat de la que molt pocs poden presumir.

Comparteix aquesta noticia

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Últimes notícies publicades

Notícies d'altres temporades